Biografia breu

(Vegeu també una biografia detallada més avall.)

Nils Burwitz va néixer el 1940 a Swinemünde. El 1945 fugí a l'Alemanya occidental. El 1958 emigrà a Sud-Àfrica. Allà obtingué el B.A.(Fine Arts), a la Universitat de Witwatersrand, a Johannesburg, i una beca que el retornà a Europa. El 1976 s'instal.là a Valldemossa, Mallorca. Vidrieres: Palma: església anglicana de St. James & St. Philip (1991), Santa Eulàlia (1993), Consolat de Mar (1999); Mallorca: la rosassa dels pelegrins per a la basílica, monestir de Lluc (1994), Sant Pere i Sant Pau d'Algaida(1999), el Consolat de Mar (1999), la Reial Cartoixa de Valldemossa (2004), el monestir de Cura, Randa (2005). Alemanya: Ergoline Training Centre, Windhagen (1999). Anglaterra: East Worldham (2001). Adquiriren les seves obres, entre cent institucions públiques: l'Albertina (Viena), l'Albertinum (Dresde), la Biblioteca del Congrés de Washington, les biblioteques públiques de Boston, Buffalo i Nova York, la Kunsthalle d'Hamburg, el Museum Ludwig de Colònia, el Museu Modern de Tokio, el Museu Nacional de Varsòvia, el Fitzwilliam Museum, Cambridge (Anglaterra), el British Museum i el Victoria & Albert Museum de Londres. Guardons i distincions: Premi de la Crítica, Bienale de Ljubljana, 1975; el Prix de la Ville de Monaco, 1980; el Primer Premi Ciutat de Palma, Mallorca, 1981; el Primer Premi Nacional d'Aquarel.la Guarro Casas a Barcelona, 1995. El seu disseny per al Monument a la Tolerància (Zahor-1691) fou premiat el 1995. El 1999 rebé la primera distinció com a Ciutadà Europeu de les Illes Balears, el 2003, el Premi Diari de Mallorca. El 2004, el Premi Populars Cadena COPE- Bisbe Teodor Úbeda.2004. Escultures públiques: un monument per a la 'plaça de la Concòrdia' de sa Pobla, Mallorca 2005. Portfolios: Locust Variations 1967, It's About Time 1973, Tidal Zone 1974, Head's or Tails? 1981, The Journey to Dresden 1989, Marina's Terraces 1995, El Miró Invisible 2000. Publicacions: On the Razor's Edge 1995, Walking the Tightrope 2002.
(Extracte d'International Who's Who)

Biografia detallada

"Nils Burwitz té la visió d'un vident del cos humà. El seu domini del traç va més enllà de la carn. La seva obra mostra més que les cares d'Africa; l'essència, la personalitat, l'esperit de qualsevol part del continent on a viure I treballar. Aquí està la bellesa de la veritat del seu talent vibrant."
— Nadine Gordimer Premi Nobel de literatura, 1991

Nils Burwitz va néixer el 1940 al port bàltic de Swinemünde, a un tir de pedra del teló d'acer. El 1945 els seus pares fugiren a l'Alemanya occidental, on trobaren dificultats per instal.lar-se, per la qual cosa el 1958 varen anar a viure a Sud-Àfrica. Allà obtingué el Bachelor of Arts in Fine Arts, a la Universitat de Witwatersrand, a Johannesburg, i una beca que el retornà a Europa. En tornar treballà extensament amb arquitectes, compositors, poetes i dramaturgs, ensenyant a la seva Alma Mater, Dorkay House, Johannesburg i Soweto. El 1976 s'instal.là amb la seva jove família a Valldemossa, poble de la serra de Tramuntana de Mallorca.

Nils Burwitz ha estat guardonat amb premis al Brasil, a França, Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, el Japó, Sud-Àfrica i els Estats Units d'Amèrica. Adquiriren les seves obres, entre d'altres, l'Albertina (Viena), l'Abertinum, (Dresde), la Biblioteca del Congrés de Washington, les biblioteques públiques de Boston, Buffalo i Nova York, la Kunsthalle de Hamburg, el Museum Ludwig de Colonia, el Museo Moderno de Tokio, el Museu Nacional de Varsovia, el Fitzwilliam Museum, Cambridge (Inglaterra), el British Museum i el Victoria & Albert Museum de Londres.

Li varen encarregar vidrieres emplomades, entre altres, l'església anglicana de St. James and St. Philip de Son Armadams, Palma (1991), l'església de Santa Eulàlia de Palma (1992), el Monestir de Lluc (rosassa dels pelegrins per a la basílica) (1994), l'Ermita de la Santíssima Trinitat de Valldemossa (1997), l'església de Sant Pere i Sant Pau d'Algaida, Mallorca (1999), el Consolat de Mar, seu del Govern de les Illes Balears, Palma (1999) i a Windhagen, Alemanya (1999), East Worldham, Inglaterra, (2001), Reial Cartoixa de Valldemossa, 2004, el Monestir de Cura, Randa, Mallorca, (2005), i una cúpola en el Castillo Hotel Son Vida, Palma de Mallorca, (2005).

Entre les seves nombroses distincions cal destacar el PREMI DE LA CRITICA, Bienale de Ljubljana, 1975; el PRIX DE LA VILLE DE MONACO, 1980; el PRIMER PREMI CIUTAT DE PALMA, Mallorca, 1981; el PRIMER PREMI NACIONAL D'AQUAREL a Guarro Casas a Barcelona, 1995. El seu disseny per al MONUMENT A LA TOLERÀNCIA (Zahor-1691) fou premiat el 1995. In 1999 he received the first European Citizen of the Balearic Islands award. 2003, the Premio Diario de Mallorca. In 2004, the Premi Populars Cadena COPE - Bishop Teodor Ubeda.

He has designed many posters. En el cinquantenari de la Fundació de l'Alt Comissionat de Refugiats, les Nacions Unides proclamaren el dia 20 de juny DIA MUNDIAL DEL REFUGIAT. Nils Burwitz fou l'encarregat del cartell anunciador. (In the most recent poster, The Einstein Legacy (for the Max Planck Institute for Extraterrestrial Physics, Munich), he collaborated in the design and did the drawing of Albert Einstein.

En 2005 li varen inaugurar un monument per 'La Plaça de la Concòrdia' de Sa Pobla, Mallorca.

El 1996 treballà amb Joachim Schröder en la producció de tres documentals sobre Sud-Àfrica i Namíbia encarregats per la WDR/ADR TV alemanya. El 1997 participà amb Sir Harry Secombe en el programa de la BBC TV Songs of Praise. Amb la litografia Cradle of Mankind participà a l'EXPO 2000 de Hannover al Kulturkoffer DIALOGUE OF CULTURES, per ajudar la Fundació Nelson Mandela per a Nins.

Durant els darrers set anys que ha dedicat com a vocal de la Junta Rectora de la Germandat de Donants de Sang.

El 1975 la seva obra va rebre el Guardó dels Crítics d'Art durant la XI Biennal Gràfica de Ljubljana. Zoran Krzisnik, organitzador d'aquest esdeveniment durant els darrers quaranta-dos anys i director del Museu d'Art Modern de Ljubljana, diu de la seva obra: "En Nils Burwitz el pensament i la tècnica van sempre units i revelen la intensa dedicació de l'artista. Aquesta dedicació sembla que sorgeix del substrat del seu art visual i sempre arriba directament als sentits. Així doncs, no és estrany que, gràcies a la seva obra, Nils Burwitz figuri entre els més convincents i coherents intèrprets de les relacions humanes, entre els més destacats artistes mundials dedicats a la causa de la humanitat."